Sovint, l'estrès genera també cert grau d'ansietat, una anticipació d'estímuls potencialment perillosos, imaginats o desconeguts, que pot generar reaccions indesitjades com hiperactivitat, postura rígida, miccions, destrucció d'objectes o lladrucs excessius i ploriquejos. Així mateix, aquests signes es poden observar en casos de por, quan gossos i gats tenen una resposta a estímuls identificats com a amenaçadors; o fòbies, temors persistents i desadaptatius que no guarden proporció amb l'estímul desencadenant.
Les causes que més freqüentment afecten el comportament dels animals de companyia són la separació de l'amo, les pors a sorolls forts i la presència de noves mascotes o persones desconegudes. Si no es gestionen correctament, aquests problemes causen desequilibris i problemes, sumat a una reducció de la qualitat del vincle amb els humans i un augment de les probabilitats d'abandonament 3. És clau, doncs, identificar i corregir de manera immediata la situació causant de estrès per minimitzar el patiment i recuperar la qualitat de vida de gossos, gats i persones convivents.
El comportament és donat pel temperament, els nivells hormonals i les experiències que l'animal ha anat adquirint al llarg de la seva vida. Igualment, el sistema nerviós central està estretament connectat amb el tracte gastrointestinal: és el popularment conegut com a eix intestí-cervell. En aquest sentit, tenim molt clara la influència de l'estrès en el tracte gastrointestinal: situacions amenaçadores poden causar diarrees, vòmits o disbiosi intestinal, però la microbiota i l'intestí també tenen un paper important en el manteniment d'una funció psicològica i neurològica normals. Múltiples evidències suggereixen que l'estrès i l'ansietat es poden reduir a través de la modulació de la flora intestinal i la dieta.
Per tot això, la gestió de la salut mental també ha de tenir en compte la salut gastrointestinal i l'estat de la microbiota.
